Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

Crisi, quina crisi?

Digueu-me il·lusa, però crec que al darrera d'aquesta crisi hi ha molts culpables que no paguen ni pagaran mai els seus delictes.

Els bancs, els rics molt rics i els poderosos no es veuen afectats per res. Per altra banda els empresaris que tanquen no es veuran mai com els treballadors, sense feina, sense poder pagar hipoteques i havent de demanar fins i tot ajudes a ONGs.

Al govern no se li ha acudit cap mes cosa que ajudar als bancs principals culpables de la crisi.

Ara els senzills mortals com jo que ens hem quedat amb un pam de nas, amb la inseguretat i la por de poder mantenir-nos i mantenir el nostre ritme de vida ens hem de fotre i viure escoltant tele diaris i noticies de la crisi, mentre que paral·lelament ens bombardegen amb reportatges de gent rica molt rica que ens ensenya les seves cases de luxe i els seus iots. De vergonya.

I per altra banda segueixen havent els pobres molt pobres dels països amb mancances totals com a Africa. I molts ara tenen l'excusa de la crisi per dir que ja no poden ajudar al tercer mon perquè prou feina tenen amb lo seu.

A estones no puc dormir i s'apodera de mi la por i l'angoixa, però la veritat és que confio també, com diu la Mercè Comes a l'obra de teatre converses amb la mama : -Sempre que plou, també para de ploure.

I en aquests temps, potser el que ens fa falta sobretot és deixar de mirar-nos el melic i consumir tan responsablement com puguem, recuperar el gust per les petites coses i adonar-nos de nou i ensenyar als nostres fills que la felicitat no és qüestió de diners.

I si amb tot el que us dic no en teniu prou, aneu al cinema a veure Slumdog Millionaire, i si una vegada vista la peli encara creieu que sou els més desgraciats del món, ara si que teniu un problema.