Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

12 de febrer de 2009

Fa dies que no dic res, i es que quan no es te res a dir millor callar. La meva vida de poc capacitada per la vida normal, va seguint el seu curs.
He passat uns dies una mica putes, la poteta després de tant de temps tancada ara vol cridar la meva atenció...i ho fa en forma de mal, la molt pu....
Com que suportar-me a casa tancada deu ser prou dur, el Pau va accedir a portar-me al teatre a veure Mort de Dama. Al final li va agradar molt , però els seients del teatre Nacional, son petits i les fileres molt justes, que no sigui perquè era a la sala petita i tot ho fan mes xic. Tot i que teníem molt bona visió a la mitja part varem canviar de lloc per poder estirar una mica, mai del tot , la cama.
A la sortida havia quedat amb un dels actors que he conegut al Facebook i la veritat va ser una trobada molt xula.
Com que la funció era de tarda , varem arribar a caldes aviat i varem passar per la sirena a comprar-nos un soparet de delicatessen.

Ja tinc el nou abric de llana, abriga com un edredó polar , haig de combinar les activitats amb banys de peus i exercicis, però la cosa no millora.
El dilluns torno al metge i quan em veu el peu infladot diu : -A rehabilitació !

A casa hi estic bé , sobretot ara que he descobert com funciona l'MP3 que em van portar els reis i m'he fet una selecció de música per escoltar i per a cantar com una posesa mentre pinto, no voldria estar a la pell dels que m'escolten a mi sola sense la banda sonora.
A casa falta espai, però no està la construcció ara per miracles.

No puc explicar gran cosa més...
Com va dir algú: Val més callar i semblar tonto, que parlar i no deixar cap dubte.