Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

Del 27 de gener a l'1 de febrer de 2009

Després de la davallada moral de la decepció d'haver de tornar a caldes amb la pota enguixada una altra vegada, vaig fer la rebequeria de quedar-me en pijama tot el dimarts. La setmana va passar de fet sense pena ni gloria i sobretot sense res original que explicar.
El Julià es va refredar i el vàrem tenir a casa embolicat al meu costat al sofà veient la tele. L'Adrià esta content de tenir temps per a ell i el Pau ja domina la intendència de la casa com si ho hagués fet tota la vida. Com un home de casa seva.
Ja gairebé tinc l'abric de llana acabat , he fet molta mitja. El que no he fet es escriure, això d'escriure et va i et ve, i si no tens res a dir calla.
Si acostumes a ser divertida , ja es demana de tu que ho siguis sempre i no, no sempre soc divertida ni estic contenta.

Divendres vaig dinar amb els companys de feina als que trobo a faltar...observeu que dic companys de feina i no feina.
Casa meva és com un gran taller, tant puc pintar, com enganxar, escriure, llegir, fer mitja i mil coses més. Per sort si no em falten les ganes sempre tinc coses a fer i no m'aburreixo. De fet seria feliç amb un taller de cara al public per vendre les meves creacions i els encàrrecs, però m'hauré de conformar amb el petit tallaret de casa.

Després de la exposició dels miralls solidaris, he decidit seguir amb el tema, de manera que de cada mirall solidari 10 euros aniran per africa, això em fa feliç i em fa sentir útil. També pinto amb mes il·lusió.

Divendres al vespre sopar de resistència i dissabte teatre amb la mare i la Silvia a Barcelona.
Varem anar a veure Converses amb la mama, una obra de teatre que us recomano d'aquelles que et fan riure però també et toquen la fibra. (també haure de buscar que vol dir tocar la fibra).
Després del teatre sopar a un japonès, la mare va gaudir de la cuina japonesa i de la cinta transportadora que porta els plats i pots agafar el que vols.
A una hora prudent cap a casa.
Diumenge el nebot petit feia 5 anys i tots varem anar a felicitar-lo i a dinar a casa el meu germà i la cunyada. Dinar distret, amb nens petits sempre ho son els dinars, per be o per mal.

A la tarda concurs de teatre amb l'obra Magnòlies, amb dues interpretacions bones i la resta fluixotes...però en conjunt digna.

Casa, sopeta i escurar el pernil, sembla mentida el poc temps que dura un pernil quan és bo, aviat haurem de comprar-ne un altre, un pernil et treu de l'apuru....si ja se que no es correcte la paraula apuru, però és d'aquelles que m'agrada repetir...apuru, amb u.

Vent del pla barrejat amb premis Goya i després a dormitar al llit mentre faig zaping.
Penso que demà ja no tindré el guix...potser, no em vull fer il·lusions, tot i tenir un paper que diu treure guix dia 2.
Naniiiiiiiiiiiiittttttttttt