Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

26 de gener de 2009

Per fi, dia de traumatòleg, cafè amb llet, dutxa, cotxe i ambulatori. He agafat una sabata per si em treuen el guix.
Radiografia, espero, mentre espero al final de la sala surt una infermera grandassota i pregunta a grito pelao a un pobre senyor escanyolit que espera : Tiene ganas de hacer pipi?. Li crida com si fos sort i com si la resta del mon tingues interès en saber si el senyor vol o no vol fer pipi.
El senyor amb veu tremolosa li diu que encara no i ella li torna a cridar: Si tiene ganas y no se puede aguantar llame a la puerta. I desapareix per la porta on suposadament cal trucar en cas d'estar pixant-se.
Criden a molta gent per entrar al traumatòleg, diuen tota mena de noms menys el meu.
Pregunto a la infermera i mira la llista i diu que no hi soc.
Jo replico, tinc hora a les 10:40, ella diu que ho mirarà a infermeria que potser estic a la llista de treure el guix.
Surt i si, estic a la llista de treure el guix, serà per molt, ara si, ara ja està.
Penso en la meva pobre cama, els meus dits tan ressecs i faltats de carinyo, imagino com haurà quedat la poteta després de tants dies de no veure el sol, d'estar a Guantanamo de les potetes.

Em fan entrar, seure a la llitera i esperar, mentre era fora s'ha sentit una serra elèctrica varies vegades i ens hem imaginat tot tipus d'animalades que no repetiré.

El metge entra, posa les radiografies a la pantalla de llum i diu : no hi ha callo.
Potser es refereix a que jo soc molt guapa i no un callo...
Però no, diu que veu una ratlleta i encara no em pot treure el guix, una setmana més, diu.
Nooooooooooooooooooooo, més nooooooooooooooooooooooo, ja no puc mésssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss.

Però hauré de poder, no hi ha tu tia, com diu ma mare quan una cosa és irreversible i no s'hi pot fer res.
No hi ha tu tia, ai carai. Ho buscaré al google a veure d'on ve aquesta dita, o potser a l costumari català.

Dons bé com que no hi ha tu tia, tornem a casa i em poso un collarí calent al coll, tinc les cervicals tant carregades que fins i tot em roda el cap.
Ho sento, avui no hi ha gaires alegries.