DIARI D'UNA POTETA TRENCADA 36

23, 24, 25 de gener de 2009
Res d'especial, ni de bo ni de dolent.
Passen els dies i espero tornar a ser normal, vull dir a caminar, normal ja no ho seré mai.
Ja estic una mica avorrida de tot plegat, i tot plegat només tinc una cama enguixada, comparant amb altres coses no em puc queixar, però també em vull queixar i em fa ràbia perquè a part del mal que em fa a estones, les molèsties per desplaçar-me, per dutxar-me i per ser lliure, la veritat es que no em puc queixar de res.
Tots em cuiden, fins i tot gent que no conec es preocupa per mi i pregunta, al Facebook.
A casa ja ho tenen tot controlat , rentadora, assecadora, rentaplats, estufa...
Si si, no em puc queixar.
Potser el que em passa és que voldria despotricar i no puc i estic rabiosa.
No em feu gaire cas. Demà potser em treuen el guix.

La Tafanera
del.icio.us