Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

22 de gener de 2009

Llevar-me i ...bla...bla...

El Pau accedeix a portar-me a comprar llana.
Tinc hora la metge, ginecòloga per ser exactes, fa mesos que espero per saber els resultats d'una ecografia i una mamografia (eco i mamo, en llenguatge mèdic).
A hores d'ara confio en no tenir cap mal lleig, perquè amb el temps que fa de la prova ja no hi seríem a temps.
M'indigno, les dones encara anem per darrera en moltes coses. Ara a Caldes ens han deixat sense ginecòloga o sigui que haurem d'anar a Granollers, això no seria problema si no fos que les hores de visita estan saturades i et donen visita d'un any per l'altre. I apa calla i ves palpant-te els pits, sobretot.

I per postres, a la tele campanyes contra el càncer de mama i altres herbes.
I missatges del tipus culpabilització. Vull dir que sembla que si tu no et mires els pits, que és la teva responsabilitat segons ells, després no et queixis.
Per aquesta regla de tres també ens podem mirar el pàncrees, el fetge o el coll, però no en tenim ni idea, clar, aquesta seria la pega, que mirar mirar, podem però per diagnosticar hi ha uns éssers especials que es diuen metges i que són els responsables de fer-ho i a més els hi paguem cada més perquè ho facin collons ja! que ja m'estic cabrejant.

Les dones ens haurem de mobilitzar, però la veritat fa mandra demanar uns drets que ja són drets no?

Vaaaaaaaaaaja, tornem al centre de salut que és on érem.
La doctora m'ho troba tot bé, o sigui que aquesta part del cos, pit i parrús, està en forma, va bé saber-ho.

Prometo a la doctora que farem soroll i reivindicarem, a ella també li convé més servei, deu estar farta de veure xoxos i pits passant volant davant dels seus ulls sense temps a fer una visita com cal.

Al sortir, un problema amb el paper de la baixa em fa tornar a entrar, em dirigeixo a una porta on espera una iaia que no fa molt bona cara.
Li dic si em deixarà preguntar una cosa i ella diu, com a tota resposta, que està marejada i no sap si caurà a terra. El meu instint madreteresadecalcuta es posa en funcionament i li dic: -No va muy abrigada para estar aquí dentro?, a ver si se marearà más del calor!.(li parlo en castellà perquè ella abans ho ha fet i tinc per costum practicar idiomes).
Ella, marejada i tot em fa una mirada de dalt a baix i em diu:- pues vaya una ayuda (recordeu que vaig amb crosses), aun acabaremos las dos por el suelo.

Peró el meu instint madreteresadecalcuta és tan fort que tant si com no l'ajudo, posant en risc la meva verticalitat. La gent sana del voltant, i per sana vull dir amb les cames bé, no fa ni un gest per ajudar-nos tot i que ens hi va la vida.

Paper, metge, taulell i carrer.
Caminoooooooooooooooo, ohhhhhhhhh quina sensació !!!!
Ja no vaig fent saltirons com una garsa coixa i grandassota.
Molt àgil no vaig però la veritat il·lusiona tornar a caminar com una persona.

Anem a Correus, el Pau en cotxe i jo a peu, m'han enviat els vídeos de les Tresines dos cops en una setmana, els hi dic però no en volen saber res. Marxo.

Comprem queviures a la Sirena i cap a casa. Entro un moment a casa els pares i fem petar la xerrada, ells ja tenen la taula parada, per tant a una hora prudent marxo a casa (i veient que no em conviden a dinar).
Tarda de relax, mitja i tele.
Ànims que ja queda poc i demà esmorzo amb els col·legues de la feina.

Naniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit.