Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

20 de gener de 2009

Avui m'he llevat amb el coll encarcarat, ara que puc posar el peu a terra no puc girar el cap...cony .
Tinc ganes de començar el jersei i no ho puc fer.
Passo el matí amb penes i treballs i després de dinar em prenc un ibuprofeno per veure si la cosa millora.
Tirada al sofà miro El Cor i espero que vinguin a veurem les meves senyores de l'associació de la Dona.
Preparem amb la meva mare unes galetes i unes begudes.
La cúpula logística de l'associació de la dona fa la seva entrada, ens fem petons, xerrem totes a l'hora i així passem una estona molt agradable.
Repassem temes del poble, parlem d'elles, jo sempre els dic que son un exemple per a mi, i és veritat. Son dones d'empenta fan activitats de tota mena.
Les admiro, quan sigui gran vull ser com elles, tenir el seu bon humor la seva imaginació i les ganes de viure.
Parlem de la meva poteta, i de les seves també, de les operacions, del dolor, de metges, de teatre...
Em porten unes capses de bombons enormes i no calia, i una carta molt maca.
Finalment s'acomiaden i quedem que quan em treguin el guix les aniré a veure assajar.
La meva mare i jo ens quedem xerrant, sobre la guerra, la memòria històrica i sobretot histories de la família en temps de la guerra i no tan de la guerra.
Quan m'expliquen histories sempre penso que les hauria d'escriure ordenadament per no perdre els meus orígens.
M'agrada passar estones així amb ma mare, em recorda quan m'explicava contes o em cantava quan era petita.

Ve el Julià de l'institut i li diem que hi ha galetes embolicades, s'asseu amb nosaltres i xerrem una estona més mentre berenem.
La mare marxa a dalt, el Julià va a fer deures i jo engego la tele i em poso a fer mitja...Oleeeeeeeeeeeee!!!! ja no em fa tant de mal l'esquena.

El Julià i jo ens fem el sopar, truca l'Adrià i diu que ara pujarà amb un amic a sopar.
El Julià i jo sopem i veiem l'APM i l'OIKMENTENS...
El Julià marxa a dormir i arriba el Pau, sopa i va al seu ordinador. Jo miro una peli del Nicolson i la Keaton al canal 9, Cuando menos te lo esperas. El Pau ve al sofà i s'adorm, de quan en quan es desperta i pregunta que ha passat, santa paciència.
Al final de la peli tanco la tele i el Pau es desperta i pregunta: Quina peli veiem?, jo li dic: Una de l'oest, han guanyat els indis...
Diu que no s'ho creu i marxem tots dos al llit.