Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

19 de gener de 2009

Avui anem al traumatòleg a Granollers, m'ha tocat anar al que no m'agrada és antipàtic i prepotent ja he fet el canvi de metge tres cops, però es veu que la Seguretat Social en temes d'informàtica està a l'edat de pedra. La noia que em truca per donar-me hora es disculpa veient les meves reivindicacions i finalment decideixo que el pollo ja el muntaré el dia que em treguin el guix, no fos cas que ara em quedi amb la poteta enguixada per sempre.

El Pau em porta i a la meva mare també, aprofita el viatge per anar al seu metge.

Al taulell .
Jo: tinc hora amb el doctor P...
Ella: Segui davant de la porta 5 i ja la cridaran pel nom.
Jo: Gràcies, ( interiorment em pregunto quin altre sistema hi pot haver per cridar si no és pel nom...)

Espero, espero i em criden.

Entro amb les crosses i les radiografies a la boca.
El metge no aixeca la vista del teclat. La informàtica ha fet molt de mal a les relacions metge pacient, generalment els metges, acostumats a escriure amb lletra de metge i a fer receptes, ara es veuen obligats a fer feina d'administrativa i si no et miraven gaire ara encara menys.

S'esgarrifa que faci un mes que estigui enguixada i ell no m'hagi vist, jo contesto que he seguit els passos que m'han indicat i que és el primer cop que em trenco una poteta, i no tinc ni idea de com va la cosa.
El metge, amable, em diu que jo no tinc la culpa de res, que es culpa del meu metge de capçalera. El tema de l'amabilitat no se si és per ordres de dalt o perquè en el meu historial li surt un cartellet que posa en lletres grosses i vermelles......persona problemàtica, i entre parèntesi, és de les que es queixa.
Sigui per una cosa o per una altra la qüestió es que no em puc queixar del tracte.
Em fa una recepta de talonera i em diu que camini i posi el peu a terra i fins la setmana que ve...guix.

Al sortir demano hora per les radiografies de la setmana que ve i marxem cap a casa. Anem a dinar a la Cope amb els avis, un menú i cap a casa .

Obro el correu i veig que hi ha un missatge de Catalunya Radio, han llegit el meu escrit de la roba neta tacada de sang i el volen passar per antena. Quedem que em trucaran demà al matí perquè el llegeixi jo mateixa. Guaita tu, no m'ho esperava, fa ilu.

Em tiro al sofà a mirar el Cor , empalmo amb el Club, estic perra i no tinc ganes de res, hem quedat amb la Montse que em vindrà a buscar per anar a comprar llanes, ja he esgotat tot l'arsenal que tenia a casa.

El Pau marxa i jo repasso l'ordinador.

Ve la Montse i marxem ... comprem llanes i xerrem una bona estona sobre la vida i la mort.

Marxa la Montse, marxa el Julià, marxa l'Adrià i el Pau tampoc hi es...
Ningú em farà el sopar?crido mentre marxa l'ultim d'ells. Sento una veu llunyana que diu fes-te una pizza, al congelador en queden.

Pues si, em faig una pizza i es crema una mica...però em fa mandra fer alguna altra cosa.
Sofà i gala Gaudí, quina mandrota fa.

Tornen tots i se'n foten de mi per estar veient la gala Gaudi i jo mateixa no entenc perquè la veig. Canviem a CSI i al segon capítol marxo a dormir.

Demà començaré un jersei per a mi.