Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

16, 17, 18, de gener de 2009

Divendres suporto el dia perquè se que al vespre sortim a sopar una estona amb els col·legues de la resistència.
Torno a crear un grup de Karaoke al facebook, la gent s'anima i hi penja cançons de tota mena.
Dissabte, avui tampoc em moc de casa, però al vespre tinc entrades per anar al teatre a veure Sonata de otoño, amb la Marisa Paredes. El Pau comença a fer mala cara al saber que és un drama d'obra, el tranquil·litzo dient-li que ja trobaré algú que hi vulgui anar amb mi. Finalment la Merce accepta, em recull i marxem al teatre, aquest cop si hi ha entrada a peu pla, tot i que anar fins al meu seient requereix temps i destresa.
L'obra està prou bé, em sorprèn la actriu que fa de filla ( Núria Gallardo), un paperàs, millor que Marisa Paredes, que avui està fluixa, deu ser que les dives no s'esforcen si no hi ha mitjans de comunicació, cal tenir en compte que avui les entrades eren barates, de preestrena.

Em treu de polleguera anar al teatre i descobrir que tothom o quasi tothom esta malalt, te tos i carraspera i a sobre no es molesta ni a portar caramels per a la la gola.
En aquesta obra, sentir el diàleg és primordial, el text és important i molt ric, però de cada 10 paraules se'n perdia una per la tos d'algú...i a sobre no es van molestar a sortir fora en patir l'ataquet.
Fins i tot hi va haver gent que els feia notar que molestaven amb algun pssssssssssssiiiiiiiitttt sorollós, que en lloc de fer que els malalts paressin de tossir, només contribuïen a sembrar més caos i no deixar sentir res.

Al final aplaudiments clamorosos de gent que com el senyor de davant meu dormia com un tronc i fins i tot roncava des de el primer minut de l'obra.
En algun moment si jo hagués estat a l'escenari....hauria parat i m'hauria negat a seguir si els malalts no abandonaven la sala.
Mala educació finalment.
En sortir tornada cap a casa i llitet.

Diumenge al matí , festa de Sant Antoni amb carruatges cavalls etc....
El Pau pregunta tot decidit al matí: - Vols que baixem a veure els carros?
Es una proposta suïcida, sobretot per a ell. Li contesto que millor no, baixar representa aparcar al quinto pino, anar amb la cadira de rodes fins un lloc on poder veure els carros passar i tenir molta sort i veure alguna cosa entre tanta multitud, donar explicacions a mig poble del que m'ha passat i el més greu trepitjar en algún moment merda de cavall.
No sortim de casa en tot el dia, cadascú fent la seva.
Al vespre Vent del Pla i apa a dormir.