Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

12, 13, 14 I 15 de gener de 2009

Avui 12 és l'aniversari de la poteta trencada, fa un mes de la caiguda, fa un mes que porto el guix, fa un mes que escric, fa un mes que no vaig a la feina.
Ostres i sembla que fos ahir.

Dilluns 12 i dimarts 13 han passat sense pena ni gloria, casa tele, fer mitja, dinar, sopar....

Dimecres 14 vaig al metge de capçalera, em mira la poteta, pregunta quants dies fa que porto el guix i també si algú m'ho ha mirat.
Si, m'ho ha mirat molta gent, ara algú entès en el tema....no.
Se'n fa creus , diu que m'haurien d'haver receptat unes injeccions per evitar trombosi, diu que me les posi a partir d'ara.
Aprofito i em vacuno del tetanos, m'ha caducat al 2008.
paperassa al taulell, demanar hora al traumatòleg, m'avisaran...etc.

Ara Farmàcia, hi ha cua diu el pau, jo estic al cotxe, li demano compreses també.
Després de molta estona surt al carrer amb el braç enlaire i un paquet de compreses a la ma. No, no son aquestes. Amb ales diu ell. No sense ales dic jo. Només hi ha aquestes. Deixa-ho córrer.

Ara anem a comprar un joc de llit, triem el més barat i menys lleig, estem amb un joc de llit sol i no pot ser.
Aprofitant que cal portar la baixa a l'ajuntament, la porto jo. Paper a la boca i una crossa a cada ma.
Deixo el paper a les Montses i pujo amb l'ascensor mentre el Pau aparca el cotxe.

Els meus companys de la segona planta s'abraonen sobre meu, amenaço que no em facin caure i m'assec en una cadira.
A l'instant tots fan una rotllana i pregunten coses a la vegada.
Xerrem, riem i fem força escàndol, baixen alguns companys del tercer pis.
Els trobo a faltar, amb ells m'ho passo bé.
Finalment algú es queixa del soroll i baixem el to, marxo, els dic, segur que diran que la culpa és meva.

Marxo i el Pau està a la terrassa del bar Totote llegint el diari, m'assec al seu costat i demano una coca cola i escopinyes.
Passa el Joan i la marta, xerrem i marxem a casa. Vaja, avui ja m'han tret, ara m'espera una tarda de tele i casa .

A mitja tarda ve el reparador de rentadores, el vaig trucar ahir quan la casa es va inundar amb la rentadora.

El professional toca la rentadora i fa mala cara, quina professionalitat, gairebé sembla Aramis Fuster.
No passen ni 5 minuts i diu que és del coixinet, està fatal. Tot això ho diu amb to de renyar, no ho entenc, potser pensa que hem sabotejat la rentadora per fer-lo venir.

En poca estona la cosa està solucionada, poca estona però 90 euros.

A rentaaaaaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrrr. No ens posem al dia de rentadores de cap manera.
El Julià està molt refredat, marxa a comprar material per a l'institut i torna tot vermell.
Torna l'Adrià, fa el sopar , sopem, mirem la tele i a dormir.