DIARI D'UNA POTETA TRENCADA 29

11 de gener de 2009
Recollim els meus nebots i anem a veure teatre infantil, La caputxeta vermella i el llop.
Tot son pares joves amb nens petits, nosaltres ja semblem els avis, joves.
Les cares dels nens no es poden comparar amb res i per tant, encara que l'obra sigui justeta, els nens ho viuen amb emoció.
A la versió d'aquest conte han fet al llop vegetarià, l'àvia que fa footing i la mare de la caputxeta separada i amb un novio especulador.
Potser no calia, als nens els està bé la versió de llop que es menja a la caputxera, però vaja.
Tornem els nens i ens conviden a dinar...ganga!!.
De tornada a casa i ja que soc al carrer entro a casa dels pares a fer-la petar una estona.
Ens posem a organitzar la sortida Margalef de nou, aquest cop parlem d'anar a la neu.
Recordant la darrera vegada que varem anar tots plegats a Núria busquem àlbums de fotos, i d'una cosa passem a l'altra.
En alguna foto hi ha més gent morta que viva i quan veiem que els records de gent que ja no hi és s'apoderen de nosaltres donem el dol per acabat i canviem de tema.
Torno a casa, em poso el pijama i cap al sofà a posar la poteta enlaire.
Els nens marxen i el Pau torna a concentrar-se per Palestina, aquest cop a Caldes. Jo em concentro però a casa.
Truco a la Sílvia i ens passem molta estona xerrant, primer pagant jo i després pagant ella. Des que viu a Canet que no xerrem tant i em sap greu, la trobo molt a faltar.
Tornen tots, un darrere l'altre, sopem, mirem Vent del Pla, una peli i a dormir.
Demà fa un més de la caiguda, com passa el temps...

La Tafanera
del.icio.us