Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

9 de gener de 2009

Avui divendres sortiré a sopar al vespre, per tant la cosa fa de més bon aguantar. El sofà ja te la meva silueta marcada i el meu cul la forma de la cadira de rodes de l'ordinador amb la que em desplaço per la casa.
No se si sabré tornar a la postura dreta, potser estic fent el pas invers a l'home primitiu, ell es va posar dret i jo acabaré arrossegada per terra com un cuc.
Ja vaig pel tercer xal de llana, en vaig fer per la sogra i la cunyada per reis i ara per ma mare.
Mentre faig mitja veig la tele, el club, un noi canta la cançó que de petita em cantava ma mare i com si obrissin una aixeta em cauen les llàgrimes cara avall sense poder ni voler refrenar-les.

La cançó

El nen és petit
i mig adormit
la mare, s´el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa sospira.

I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l´adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m´ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d´una mare
lo més gran del món

El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brugits
treballa, estudia

I tapant-li els defectes què té
l´aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona´m fill meu
però jo t´haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t´aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d´una vella,
que sols viu per tú.

Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!

Si la voleu sentir
http://es.youtube.com/watch?v=4UUE4iDU1RQ

I quí no ploraria amb aquesta lletra!
De petita, jo era la filla i era molt agradable sentir-la, mentre m'adormia o simplement era a la falda de la mare.
Ara de gran, jo soc la mare i també recordo haver-la cantat als meus fills, i m'adono que no valores una mare fins que tu no n'ets.
La meva infància és plena de felicitat, recordo jugar amb els pares, riure i sentir-me molt estimada. Espero haver fet el mateix amb els meus fills.
Ostres els nens de Palestina em treuen la son i estic super sensible.

Baixem a sopar a la Totote i entre ximpleries i xerrameca passa l'estona. Els convenço per anar de carnaval quan em treguin el guix. Si però fora de Caldes diuen...