DIARI D'UNA POTETA TRENCADA 26
8 de gener de 2009
Em desperta la toia de torn de la mútua.
Ella: Hola , puc parlar amb la senyora Margalef?
Jo: Ja hi parla
Ella: La truco de la Mútua, està vostè de baixa?
Jo: Si.
Ella: Ha patit una fractura a la cama?
Jo: M'he trencat el peroné.
Ella: Ha anat al metge?
Jo: No, si et sembla m'he entablillat jo mateixa la cama amb unes fustes que tenia a casa. Això ho penso, en realitat li dic que hi vaig el dimecres que ve.
Ella: Pren alguna medicació per al dolor?
Jo: Ja no.
Ella: En te per molts dies ?
Jo: M'han dit un mes i mig.
Ella: Molt bé senyora Margalef, ja la tornarem a trucar.
Veus que bé, ja em quedo més tranquil·la si em trucaran, no cal patir. Fins i tot he notat una millora a la cama.
Em llevo, tota la conversa ha estat al llit.
Ufff, un dia més, fa un fred que pela així que esmorzo i em vesteixo rapidet.
Ordinador, correu, facebook i escriure.
També escolto la radio i sento les noticies, a la tele també.
He vist un anunci que m'ha fet pensar, un anunci de detergent. Direu que un anunci de detergent rarament fa pensar.
L'anunci ensenya mares i nens, una mare que renta roba (per variar), estén la roba al sol , i entre altres coses fa el llit d'una nena molt mona que s'hi arrauleix i olora el llençol mentre la mare li fa un petó i la tapa.
La combinació olor de llençols nets i mare que et tapa quan ets al llit, crec que qui menys qui menys la pot tenir present.
El meu cap a vegades em fa unes associacions d'idees que no entenc però accepto. Em ve al cap la imatge de les notícies de l'altre dia de tota una família massacrada a terra, embolicats en mantes i els nens petits en llençols blancs tacats de sang, els mateixos llençols segur que la mare els havia posat al llit.
Tinc la pell de gallina i els ulls plorosos, però sento que no n'hi ha prou. Aquesta sensació d'impotència la pateixo sovint, si ja se que puc anar a les manifestacions i recollir signatures però potser l'única cosa efectiva realment és ser millor persona en el meu petit àmbit i deixar que això s'estengui com una taca d'oli. Desterrar els sentiments que ens fan pitjors persones i no deixar-nos manipular. Plantar cara als polítics i que deixin de creure que amb els nostres vots poden fer i desfer sense donar explicacions.
De tota manera estic molt trista, perquè aquells nens embolicats en llençols podrien ser els meus.
Després de tot això qualsevol cosa que digui avui, no té cap valor.
La Tafanera
del.icio.us
Uffffffffffff encara no ho se...
Imagina que creus en Deu, imagina que hi ha un altre vida, imagina que t'acabas de morir, imagina que es el moment de rendir comptes i algú t'ensenya la foto que penjes o una semblant i et pregunta:
Deu: Vas veure aquesta foto?
Tu: Si
Deu: Que vas fer?
Tu: MMM...............
Penso que millor creure que quan un es mor, tot s'acaba, perque si no ho tenim magre. Jo ting fills, petits, veig la foto i dono gracies a Deu (encara que no hi cregui...) d'estar be...pero no faig res...
...ja em sento una mica pitjor avui...pero servirá perque...bé no se...hauria de servir per algo no?
lluis | 10-01-2009 - 08:37:11 GMT 1 #
El mes passat em van trucar de la Mútua.
La noia va acabar dient:
-Glups! Dons ja no la truco mes i no se que dir... ho sento. Que es millori! (Va dir amb veu molt trista!)
Tot i que al principi em va preguntar que si estava de baixa, que com em trobava, que si m’estava prenen alguna cosa per la lumbàlgia.
LUMBALGIA? El meu mal es una mica mes amunt reina, li vaig contestar.
-Jo tinc apuntat que esta de baixa per una Lumbàlgia!
Dons vas errada reina. Estic de baixa perquè he perdut la criatura que esperava.
-Glups...
Aquesta es la imatge de llençols tacats de sang que tinc ara mateix!
Aquest es el problema que ara em trenca el cor.
Aquests i altres problemes personals, familiars, d’amistats i de poble (com a molt lluny) son els únics en els que si hi puc fer alguna cosa. Els demés problemes...
Ho has vist mai que recollint firmes desaparegui la fam del mon, o que amb manifestacions ETA pari de matar, o que...
Es inútil ja podem expressar el nostre desacord, que...
Com molt be tu dius som tan insignificants... (i no tan sols per qualsevol Deu, si no per el mon en general)
Primer arreglem els problemes mes proper a nosaltres i si tenim la sort de no tenir-ne, es que no els volem veure, o ja ens vindran ja!
L’únic que podem fer es educar als nostres fills perquè siguin mes bones persones que nosaltres i que com molt be tu dius Marga, això s’escampi com una taca d’oli.
Llàstima que sempre hi hagi gent egoista i que sols ve a aquest mon a menjar-s’ho tot i pensen que quan es morin... merda pels vius.
Espero no canviar d’opinió quan estigui refeta, però... tothom creu que te el poder de la veritat però els interessos en aquest mon...
Mel | 10-01-2009 - 18:25:59 GMT 1 #