Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

6 de gener de 2009

Com ja és tradició de cada any, el dia de reis al matí anem a Barcelona a casa la mare del Pau a recollir els regals de Reis els petits i amics invisibles els grans.
Fila índia al passadís per ordre d'edat i entrem al menjador on a cada racó hi ha els regals per famílies. Tots plegats som uns 30 entre grans i petits. Ara però de petit petit només queda el Nil, una cucada de nen.

S'organitza una cridòria i un munt d'exclamacions i quan s'hi pensa s'intenta dissimular i no dir per exemple: - Qui m'ha regalat això?
Els meus regals sempre son característics i el Pau sempre intenta atribuir-se el mèrit, tot i que ningú el creu.
Aquest any que no he baixat, per la cama, (per una estona era un enrenou baixar amb paquets i amb mi) m'han dit les cunyades que el Pau li va dir a la seva mare quan va obrir el paquet del xal de llana: - L'he tricotat jo.
Tricotat? D'on haurà tret la paraula?

Jo passo el matí fent el perro, que és el que se'm dona millor darrerament. Començo un altre xal de llana, no se encara per qui.
Em dutxo i pujo al pis de dalt a casa els meus pares, avui dinem allà.
Els petits estan ja dels nervis, fins que no vingui el Pau no podem obrir res, els entretenim amb altres joguines noves que han portat de casa, fent exclamacions exagerades cada vegada que ens en mostren les excel·lències.

Per fi, el moment els petits obren els seus regals els primers. Al Marc una bicicleta al balcó, li fa fer una cara que no es pot descriure. La màgia és això.
Els adults tot el que havíem demanat, corbates, llibres, entrades de teatre. A mi la serie completa de Mujeres desesperadas, el Julià, amb la cara que faig ja em diu: - Suposo que no seràs tan desagraïda de voler canviar el regal del teu estimat fill?
Jo , li dic que si no s'ho pren malament si, ho vull canviar.
Desagraïda em diu de broma. Ja no ho canviaré. No, fes el que vulguis i fa un mutis cap al menjador.

Dinem tots en una taula molt ben guarnida, la mare i el pare s'ho curren molt.
Xerrem, juguem i muntem joguines.

Baixem a casa i la Júlia ens dona un paquet, de tots tres diu, el Julià sense dissimular li pregunta: - Què em toca pagar a mi?

El regal és una nit a un hotel que haurem de triar. Oleeeeeeeeeee!!!!.

Més tard arriba l'Adrià i li donem les gràcies pel regal, no en te ni idea ( ja li cobrarà la Júlia la seva part).

Em connecto a Internet i faig una llista de pelis que voldria tenir, per canviar per las Mujeres desesperadas.

Sopem una mica accidentadament, però tot torna al seu lloc en poca estona.

Pelis al canal 9 i a dormir.
Demà l'Adrià comença una nova feina de cuiner, farà menys hores i espero que tingui millor humor.