DIARI D'UNA POTETA TRENCADA 22

3 de gener de 2009
Neteja de la llar, ve la Conxi, sort en tenim.
Dinem a la Totote alguna cosa lleugera i marxem a Sabadell, allà comprarem les 4 coses que falten.
Cues, el Patge reial, l'ascensor, gent, penja-robes i jo passant en cadira de rodes entre la roba. El Pau fent maniobres, volia comprar una jaqueta per l'Adrià però és impossible, així que anem a comprar uns contes per als nebots i tornem a casa esgotats.
El Pau marxa a una mani per Palestina, donat el meu estat li dic que es manifesti per mi .Jo em quedo al sofà fent mitja, li faig un xal a la sogra per Reis. Em poso una peli d'Almodovar per no suportar la programació nefasta de la tele.
Avui tenim sopar d'ex amigues, la Montse em ve a buscar a les 9.
Sopem entre conyes i records, com sempre. Parlem dels 50 anys que farem aquest any la Montse a l'agost i jo al Maig. Les altres fent-se les joves, tenen un any menys i ens tracten de iaies. Nosaltres molt dignes els diem que els portem un any de ventatja a la vida. Qui no es consola és perquè no vol.
Preparem un viatge, cap de setmana, res de l'altre mon.
Entre cava i cava ja és hora d'anar a fer nones. Aquesta vegada, cosa estranya soc jo la primera de voler anar a dormir. Tot em cansa.
Amb penes i treballs (La Montse emperrada en baixar-me a les escales, jo més allà que aquí i a sobre atac de riure les dues) arribo a casa, pipí, pijama i llit.
La punyetera pota em fa mal i a sobre estic refredada com una sopa, les gangues de la plaça Catalunya a sol i serena.
Somio coses, però no les recordo...Serà l'edat?

La Tafanera
del.icio.us
Quants dies enrraderits...He estat llegint una bona estona i he decidit que d'aquí a deu anys vull ser com tu. No sé si perquè m'agrada el què expliques, com ho expliques,perquè t'agrada l'Almodovar o tampoc em sé fer gran...
I tot i tenir un marit minusvàlid, no et pensis, eh? No sé com mirar als altres...perquè són gent normal i cadascún es pren la seva malaltia a la seva manera: bé, malament, amb humor negre, amb rancor, amb saviesa...i jo que sé que pensar-ne!
També depèn de les condicions amb les que comptin...
En fí, gràcies fer entretenir-me tan gratament i fer-me riure una estoneta.
Un petonàs a tú i ja a tota la teva família, que no em conèixen però per mi,ja com de casa.
Per cert, no suporto els caps de conill!!!!Quina angúnia!!!!
rosa | 07-01-2009 - 20:01:06 GMT 1 #