Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

31 de desembre de 2008

Em llevo, la poteta em desperta, he passat la nit del lloro, que diu ma mare i encara no se que vol dir, potser els lloros no dormen bé. Ho buscaré al Google.
No hi ha cap fill, un ja és a la feina i l'altre ha dormit a casa un amic.

Em vesteixo...ja em dutxaré per anar al sopar.

Ordeno i mano que es posi una rentadora, i una assecadora, tenim roba bruta a cabassos, no entenc si som molt nets o molt porcs.

El Pau al seu l'ordinador, jo al meu, escric i penjo el diari dels dos dies anteriors.El conill d'ahir avui cau segur...
El Pau va a la cuina a preparar-lo. Jo no vull veure el cap , li dic. Nooo!!! em contesta.

Ohhhhhhhh el conill és sencer!, sento que exclama des de la cuina, com que és verd solidari i sostenible li costa esquarterar animals, encara que es mori de gana. Aquests verds...

Li dic que el faci sencer al forn i se sent un uf d'alleugeriment que ve de la cuina.

Després de molts: merda, cloc, plaschhh, sponch, i cracs. S'adona que no tenim primer plat. Sopa! li dic, la resta de la sopa d'ahir al vespre. Ah! diu ell.

Per fi dinem...

El conill sencer a la safata fa com una angúnia, però la veritat és que ha quedat boníssim.

Truca el Julià, marxa a Barcelona, trucarà quan vingui, encara no te un pla de cap d'any.

Vaig a descansar una mica la poteta, el Pau marxa a comprar pa per fer montaditos per al sopar de cap d'any. Jo intento veure una peli, però no fan re de bo. La programació de festes és una caqueta per no dir... merda.
Finalment em poso una peli del Cloony, però m'adono que ja la he vist . La trec i en poso una d'Almodovar, així vaig sobre segur.
Hable con ella, m'agrada, totes les d'Almodovar en general, ja estic frisant per veure la nova.
Mentre veig la peli, una historia d'amor , m'envaeix una malencolia, un altra any passat , no hi ha projectes nous per al 2009.

Una sensació de cansament, anys de lluita, a la feina, a la vida, amb els fills.
Ara ja no hi ha la urgència de fer, solucionar i organitzar el dia a dia.
Els fills son grans i van a la seva, i jo tinc coses per fer, però per mi,per mi sola.
Es com si durant molts anys m'hagués oblidat del que jo volia a la vida i l'hagués dedicat als altres i ara quan penso en tot el que he enyorat durant tants anys, coses que no podia fer per falta de temps, no recordo quines eren.

Uffffffffffff

Quasi al final de la peli baixen els avis a felicitar l'any, diu que marxen a l'Esplai a sopar i ballar. Lentejueles i brillantors per gent que si gaudeix de cada moment, potser perquè ells si que pensen que cada moment pot ser irrepetible.
L'avi ens explica un acudit per acabar l'any.
La Silvia marxa demà amb l'Helena, a Sant Sebastian. També ens desitgem bon any.
Li passo roba a ma mare, un vestit jaqueta que mai més em posaré i ella aprofitarà. Contenta marxa cap a casa.
L'Adrià s'ha comprat una camisa per cap d'any, se la prova davant meu i comenta: - A veure si amb aquesta camisa... Triunfes no? li pregunto, ell diu que si.
És a la cuina amb el Carles, un amic, preparant el sopar per a la colla dels seus amics.
Va, ves a la dutxa em diu, que després hi aniré jo.
Entro a la dutxa, ja estic, entra ell. Tots estem a punt. Marxem al carrer, l'Adrià va a fer el nus de la corbata a casa l'avi, porta corbata i jaqueta.

Marxem a casa la Sandra i el Jordi amb els companys de feina, riem molt. Un ramat de nenes vestides de princesa les més petites i de noia moderna les més grans canten al pis de dalt amb un karaoke. La música va per un costat elles per l'altra.
Sopem, tot boníssim, bevem vi, jo penso en les escales que hauré de baixar i pujar fins ser a casa i em modero, no vull ser una càrrega per a ningú.

Preparem el cotilló i apareixen barrets antifaços i espanta-sogres reglamentaris . També unes boles que fan la delícia dels homes i ràpidament s'organitza una guerra de boles.
Falten 5 minuts, ens preparem. Pelem el raïm alguns, jo ho faig fa uns anys i no se perquè, em dec fer gran.

Campanades de teletres, petons, abraçades i jo a la cadira com una iaia.

A la tele fan un especial des de Canàries que ens permet repetir les campanades una hora més tard. Especial ABBA, discutim si aquelles cinquantones rebotides en uns vestits, blancs i daurats, curts i ridículs son les ABBA originals o unes imitadores. Discutim per discutir. Alguna nena ja fa cara de son però aguanten, els pares volen dormir demà.
Aviat el Pau i jo marxem cap a casa. Si espero més no podré baixar les escales i el Pau sembla cansat també i potser trobarem control de mossos.

A casa, som els primers d'arribar, els avis encara no hi son i comentem:- Som uns iaios.

Prenem una mica de cava i anem canviant de canal fins que decidim anar a dormir, la programació ja era dolenta a la tarda però ara ja no es pot suportar.

Em desperto a les 4 i miro quin fill hi es i quin no. L'Adrià és al llit el Julià encara no.
L'Adrià comenta alguna cosa d'uns daus, de jugar i no se que més, està adormit i no entenc el que diu. Demà treballa també, això no és vida.

El Julià ve amb un amic que es queda a dormir. Ara ja hi som tots.
Feliç any nou !!!
Seguirem fent el que podrem.
Estic rarota.
O potser sóc rarota.