Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

30 de desembre de 2008

Matí, ataquem l'aquarel·la el Juli i jo, el Pau treballa i l'Adri també.
A la taula de marbre de la cuina es descongela un trist conill al que cap de nosaltres li ha demostrat cap apreci.
Es va fent tard i... ai las, la gana apreta i el conill allà, el Pau que no ve i jo no m'hi penso acostar pas. Perquè? Perquè el conill es dels que tenen cap i ulls i no hi ha cosa que em faci més angúnia que un conill, mort, mirant-me. Pitjor que la nena de l'exorcista.
Per tant, jo Marga en plenes facultats mentals decideixo i així ho manifesto que anem a dinar al restaurant on treballa l'Adrià, al Robert de Nola, garantia de que menjarem bé, però no conill.
El Julià i el Pau quan els hi dic em pregunten què celebrem...i jo els dic que com que no he pogut fer el sopar de Nadal amb els de la feina i que a casa no em puc gastar la paga doble, ens regalem un dinar i punto.
De fet sempre em fan cas.
Quan som davant de la porta del restaurant tots dos em diuen: - Apa ja et pots anar arrossegant com un llimac. Els tres ens imaginem el quadro i ens fem un tip de riure, sort en tenen que em fan gràcia que sinó no dinen. El tema del llimac ha portat cua tot el dia...

Entrem al restaurant, jo amb el meu peüc i sense cap glamour i per rematar
m'agafo al braç de la butaca per seure i es desmunta.
Apa a fer saltironets fins la propera butaca a veure si hi ha més sort.
Dinar espectacular, ho sento pel conill de casa.
Tarda de peli de Bardem que me pone un montón encara que els meus homes el troben lleig. Si...si lleig...que no me'l posin al davant.
El pobre Juli intenta fer matolls amb l'aquarel·la i perd la paciència, diu que canvia de feina i se'n va a la seva habitació.
L'Adrià demana un quart d'hora de tele per jugar al Guitar Hyro o Bateria Hyro o jo que se, un joc infernal que fa soroll i no aporta res de bo als altres, a ell es veu que el relaxa...mira tot sigui per la seva pau interior.
Marxo al meu estudi... je je, em fa riure quan dic estudi, i és un raconet de la casa per poder pintar.
Em noto la vena creativa que flueix de dins meu i apa ...a crear.
Com sempre la gana em distreu i el Pau es posa a fer una sopa. El pobre conill fa cara de pena.
Ara ja paro d'escriure. Avui ja m'he guanyat el pa...la sopa, el tomàquet i fins i tot una mica de fuet.
Apa demà cap d'any, buscaré al Google una tècnica per beure i anar amb crosses. De fet el codi de circulació no diu que les coixes no puguin conduir-se si van begudes.
Podríem treure la cadira, però a casa fa una baixada de tres parells de pebrots i podríem començar l'any a la vora de la mar.

APM i Tricicle i bona nit.