Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

29 de desembre de 2008

Avui no em dutxo, ja ho vaig fer ahir a la nit i vaig netota frescota i canviadota.
Em passo el matí escrivint i fent facebook.
Hi ha gent que t'afegeix i no et diu ni ase ni bestia, no ho entenc, amb lo xerraire que jo soc.
M'agrada saber de la gent que fan, on viuen a que dedican el tiempo libre.
Aquesta frase de Perales l'altra dia em va portar a una conversa molt llarga amb un . Ell em va demanar per ser amics, li dic que si, el saludo i li poso:- A que dedicas el tiempo libre?....pues vaja que no ho va entendre. I ja no ha dit res més.

M'agrada trobar gent petarda que fa coses especials i divertides. També hi trobo a gent amb problemes de mobilitat que llegeixen el meu diari i deuen dir...vaja una novetat aquesta ara.
Però la veritat és que m'ho passo molt bé. Els meus fills diuen que estic enganxada, i tot perquè ara dedico mes estona a l'ordinador que abans. Sempre han volgut viciar-me com diuen ells als mil jocs que ells tenen i a les consoles, ordinador, play axons i play dellons i jo de sempre em resisteixo. Però això és diferent, m'agrada la gent i m'agrada relacionar-me.
Estic pensant en fer-me un altre cop el karaoke , m'agrada molt cantar i la veritat es que quan canto noto com si una alegria interior em posseís i els problemes no tinguessin importància.
He estat buscant un cor de Gospel però prop de casa no en trobo. I la veritat no tinc ganes de posar-me en un cor rollo El senyor ha fet en mi meravelles, perquè m'avorreix. Tinc anima de negrassa i cada dia més el cos també per tant hauré d'aprofitar la ressonància per alguna cosa.

Vaja tot això venia pel dia d'avui. Casa, i sofà.
La veritat es que després de l'odissea dels dos pisos d'ahir estic dolorida, si ja ho se no n'hi ha per tant però just feia unes setmanes que anava al gimnàs i apa un altra vegada prostrada i sense fibrar.
Això si la cama bona ja sembla de futbolista i els braços de tennista.
El cul res, com sempre, el cul, és el cul....o en tens o no en tens.

A la tarda hem estat una estona amb el Julià practicant l'aquarel·la i el pobre perd la paciència. Ens hem posat música i mentre ell pintava jo he fet una llista de pelis que vull veure i ha estat una tarda molt familiar.
Com que avui l'Adrià no treballa, ha anat a buscar una peli per veure en família, com diem nosaltres, i hem anat a comprar kebabs i apa tots contents al sofà, com quan eren petits i això que un en te 21 i l'altre 18.
M'encanta passar estones amb les meus fills i fer broma i riure de vegenades, no sento que siguin lluny de mi, per la diferencia generacional que es diu.
Potser la cosa està en que jo encara no he madurat i clar els entenc molt .

Ells després de la peli que hem llogat, una peli de cuiners AMERICAN CUISINE, divertida, s'han quedat a veure el increïble Hulk, però la meva poteta ja senyalava el llit i els adults hem marxat al llit, a dormir. Si, a dormir.