Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

Dimecres 24 de desembre, altrament anomenat Nochebuena

Avui no he demanat, he exigit que em treguin, no només per al meu bé, també per al seu.
Em falta l'aire, veure gent, voltar.
El Pau accedeix primer de bon humor però mica en mica ...

Ens dutxem, cadascú lo seu.
Esmorzem.
Faig una llista per no oblidar res i marxem.

Muntem la cadira de rodes que m'han deixat...primer dia i primer cop fora de casa.

Anem bé fins a la primera vorera alta . I jo que soc així de xula , surto disparada de la cadira a peu coix i em faig una mica de mal. El Pau em renya , la gent em mira amb cara de ohhhhh pobre invàlida, i al Pau el miren amb cara de ohhhhh pobre marit d'invàlida.

Comprem pintures, expliquem el que m'ha passat.

Tornem al cotxe, intentem aparcar per passejar i no hi ha manera.
Anem a comprar coses que falten i sopar per la Nochebuena, estarem els dos sols veient l'apassionant programació nadalenca a la tele, ja que no ens hem pogut ni acostar al videoclub.

Als passadissos del Caprabo:
Fruita i verdura i explicar que m'ha passat...
Neteja i explicar que m'ha passat i comentaris jocosos...
Congelats i explicar que m'ha passat...
Mirades de pobre invàlida, i pobre marit d'invàlida.
A la caixa...sorpresa, una cadira de rodes no passa per la caixa, ostres els que van en cadira no paguen? No compren? O no tenen dret a la vida?

La caixera em diu que doni la volta, trigo horrors i al final tota la cua em mira amb cara de ostres les invàlides com aquesta no haurien de sortir de casa. Homeeeeeeeeeeeeeeeee amb la pressa que tenim!!!.

Paguem, marxem i anem al pa.
Al pa, demanem, paguem i anem a la Sirena.
A la Sirena agafem, paguem i anem a dinar.

Dinem i darrer capítol del Cor de la ciutat, sense pena ni glòria, mafiosos, assassins (no com nosaltres, persones de bé).

Tarda casolana, el Pau al seu ordinador i jo al meu.

Les 8 haurem de fer el sopar....massa aviat....tinc gana.

La Silvia ens porta una ampolla de cava i marxa a dalt.

Bon Nadal...
Ja torno a tenir fred, vaig al sofà a arraulir-me.