Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

Dimarts 23 de desembre

Mati com tants d'altres.

Truquen al timbre i apareix la Josefa amb una caixa de regal i com sempre, diu: - He visto esto y he dicho para la Marga.
És un sol, obro la caixa i apareix una manta de tapar cames de minusvàlida (rollo Clara de la Heidi) però no de quadres, maca maca.
He pensao que te iria bien pa las piernas. I tant,amb la tarda gelada que vaig passar ahir.
Xerrem una estona, m'explica que marxa a Amèrica i que anirà a la calle de las estrellas. Coneixent-la m'agradaria veure-la per un forat , tot el que fa la Josefa te un aire especial , perquè ella és especial.
Si escrivís les seves aventures a Amèrica es titularien : Aventuras de Josefa en Amèrica.

Neteja personal, esmorzar, bla... bla... bla....

Truca la Montse preguntant si a la tarda hi seré. Estic a punt de dir: - Ui no, avui corro una marató. Si hi seré, a les 5 a les 6 a les 7 i a tota hora.
Et vindrem a veure amb la Pilar, li fa il·lusió, comenta.
Il·lusió? Veure a una dona en xandall que és l'única peça de roba abrigada que em passa pel guix i jerseyots d'estar per casa. Amb un cap com un gat de barriada (que em va deixar una pu..... perruquera de perruqueria sense escales) i que es mou amb una cadira vella d'ordinador sense respatller topant en un i altre moble de la casa com la vaca cega de Maragall?
Vaja que no li veig la il·lusió.
La Montse i la Pilar formen part del cercle d'amistats a les que jo anomeno ex amigues.

Amb la Montse ens coneixem de petites, amb 6 anys, de cole de monges, de barri de moltes coses viscudes. Hem rigut molt amb la Montse i encara riem, i que duri.
La Pilar és de més tard, de l'adolescència de la colla, ella és llestota la punyetera, te màsters de l'univers i tot. Ara ha fet un curs d'història de les religions que diu que l'ha apassionat .

Les ex amigues som la colla de l'adolescència i després de molts anys de no trobar-nos amb l'excusa del divorci d'una de nosaltres ens hem tornat a trobar a sopar, a xerrar i recordar.

Sempre que ens trobem riem molt de les coses d'abans i de les d'ara.

El tema estrella d'avui, la pèrdua de memòria ( no d'orina). Parlem del que ens passa, dels fills i ens sentim acompanyades perquè a totes ens passa més o menys els mateix. Els fills no marxen de casa i ens barallem amb ells, els marits es fan grans i ens barallem amb ells, la feina ja carrega i ens hi barallem. O sigui que és el moment de barallar-nos amb la vida.

Les de la nostra generació som tontes del cul. Ens varem voler alliberar, cremar sostenidors i anar a manis, fer l'amor i no la guerra i ser bones professionals, bones mares, i estar bones.
I estem esgotades, mortes fartes i tipes.
No és que no volguéssim la vida que hem tingut, tret d'algun ex marit la resta, mira, està bé.
Però hem sigut massa valentes i total perquè, per arribar esgotades als 50 ( que encara no tenim, falta poc).

Així i tot, crec que això serà una crisi que superarem i dels 50 als 100 tenim mitja vida per: viatjar sense nens,follar sense quedar embarassades, riure de tot i de tothom, fins i tot escriure un blog a les nostres velleses.

De fet, hem fet un bon servei, de la vida de les nostres mares a la nostra hi ha un abisme, i les nostres filles (si en tinguéssim, perquè cap de les tres aquí reunides te filles i ja pensa que els nets els portaran a l'avia per part de mare i bla bla,.) ens ho agrairan.

Vaja que el dia d'avui també ha estat profitós ple de riures i conclusions.
Al vespre sopa i Vent del Pla.
La Tresa que creia que no estimava al David, ara diu que l'estima i mira per on... el darrer capítol acaba amb una bomba lapa sota el cotxe del David.
Apa tot el Nadal sense saber si el David és viu o mort.
Li comento al Pau que jeu al sofà del costat: - Vols dir que aquests de la tele 3 no en fan un gra massa?. La vida de les persones normals d'un poble com Vent del Pla o de Sant Andreu al Cor de la ciutat no és plena de bombes, mafiosos i assassinats.
I el Pau com a tota resposta diu: Home, a nosaltres no ens passa però hi ha gent que si.
I es queda tan ample.
Bona nit.