Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

Dilluns 22 de desembre

Avui tan podria ser dilluns com qualsevol altra dia, de fet quan ets a casa tancada la noció del temps canvia.
Em relaciono amb gent per Internet i m'agrada, escric cada dia una estona el diari del dia abans.
Avui ja és dimecres i la meva memòria de peix em juga males passades, ja no se ni el que vaig fer el dilluns. Llevar-me, esmorzar, escriure, dinar...Cor de la ciutat, Vent del Pla...com si la meva vida no fos ja un culebrón. Apa enganxada a la vida dels altres.

Però jo penso molt, si,no ho sembla però penso. I a vegades massa i tot. No soc una dona simple, no vaig ser una nena simple ni una adolescent simple.Sempre fent-me cabòries i mes cabòries.
I envejant a la gent simple que no es trenca les banyes per tot.

Vaja que dilluns va passar sense pena ni gloria...
Ahhhhhhh!!!!!
Noooooooo!!!!!!
Tenim una estufa de gasoil i a la tarda jo em queixava de fred....els homes de la casa ja una mica farts de mi se'm treuen de sobre amb respostes de ritual.

Jo: - Podeu mirar si la estufa esta encesa?
Ells: - Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, ja ho hem mirat .

Jo: - Es que tinc molt fred, esteu segurs?
Ells: - Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii després l'omplirem de nou.

Jo amb to una mica molest: Vaja dec ser jo, però tinc el peu gelat i la punta del nas també.
Ells: El peu ja és normal, (ho deuen haver mirat al google, sinó no m'explico d'on els hi ve aquesta saviesa mèdica). I el nas tu els tens gran i és el que et surt més , també és normal.

Vaja, resignació...
Marxen tots i jo gelada gelada, embolicada amb un plumò i res que no em refaig.

Finalment al vespre, algú s'acosta a l'estufa i diu la paraula fatídica: - Merda, està apagada.

Però a part d'això res a destacar.