Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

Dissabte 20 de desembre.

Em llevo soleta, soleta...
Esmorzo soleta soleta...
Em dutxo soleta soleta...

Trec i poso una rentadora, mentre penso que potser ja estic fent massa coses.
Ahir vaig fer molts esforços i avui tot em fa mal, la poteta bona i la dolenta, i els braços de les crosses , malestar general.
Avui tenim plans a la tarda. He quedat amb la Sabine, l'he conegut al Facebook i anirem a fer un cafè a Caldes.
Abans que em truqui penso en el lloc més adient per a mi i la poteta.
Ahir em vaig cansar molt i no controlo les crosses, potser serà millor estrenar la cadira de rodes . La provo per casa i al mateix instant que hi poso el cul, m'envaeix una sensació estranya, és còmoda, però no puc deixar de pensar en els que hi van sempre, en el primer dia que s'hi posen. Què es deu pensar quan seus per primer cop a una cadira de rodes i saps que serà per sempre?
El teu punt se vista canviarà per sempre, tothom et mirara sempre de dalt a baix. I tu et sentiràs sempre petit?
Potser m'ho sembla a mi.
Intento moure la cadira per casa i topo amb tot, no passo per les portes, no puc girar.
Repasso mentalment els bars i els carrers de Caldes.
Totote...escales
Canaletes...escales
El Divino...escales
Cal Rosset vorera impossible.
Etc...
Si vull passejar, per on passo?
Per on travesso el carrer?
El pensament general va de cara a la majoria. La majoria hi veu, hi sent, camina, corre etc.
Les minories a sobre de patir alguna mancança, han de lluitar , per uns drets que ja son seus.
Un refrany Cheyene diu: Per conèixer una persona. Hem de caminar molts kilòmetres amb els seus mocassins.
De tot això de la poteta he après coses que espero no oblidar quan camini com la majoria.

Baixem a la Totote a trobar-nos amb la Sabine i el seu marit, el Bonin, com li diu ella.
Després dels primers minuts de trencar el gel, la veritat és que passem una estona agradable, quedem a Barcelona la propera vegada, m'agrada el facebook.

Ara anem a casa, ens porten els nebots petits a sopar, anem a buscar una peli al videoclub, una de nens i algunes per a mi...
Ells van a la Sirena a comprar pizzes i un gelat en forma de vaca, estem per malcriar-los. Jo espero al cotxe.
Anem a casa i l'Adrià i un amic juguen a la wii, música a tope .
Marxa l'Adrià a treballar i ens aposentem al sofà, sopem mentre veiem la peli de nens i ens tapem amb edredons, als nens els agrada.
El David, el més petit sempre s'enfila sobre el Pau, ara li demana que li rasqui l'esquena.
Just quan els nens quasi s'adormen la peli s'acaba. Els portem al pis de dalt a dormir amb els avis, es veu que jo estan coixa no puc responsabilitzar-me de dos nens....Millor, dormirem més demà al matí.

El Pau i jo veiem una peli de Nadal i família feliç, jo començo a passar cap al llit, allà em poso la tele petita i veig Thelma i Luise fins que perdo el mon de vista....
Demà descansaré, que ja està bé la broma.