DIARI D'UNA POTETA TRENCADA 6
Dimecres 17 de desembre .
Porten la comanda de Caprabo...
Al migdia els homes el desen als armaris, jo no trobo res, ja no tinc el poder, ara em toca buscar i regirar armaris.
Si penso com un home potser trobaré les coses, cal fer servir la seva lògica, cal ser simple.
Els fills sembla que estan més col·laboradors, algú els ha amenaçat o els hi ha fet unes consideracions en plan capo de la màfia.
Em faig un altre peüc, cal rentar-los, per tenir el “quitaypon”.
La roba s'acumula, no hi puc fer res, tele, peli de nen autista que fa patir la família, mare tossuda, pare raro i finalment li compren un gos i tot controlat.
Estic sola, faig acrobàcies per fer-me el sopar, gràcies a Déu sopo i torno al sofà....avui si, avui fan Hospital Central , ahir Vent del Pla. La Vilarassau es vol separar...si, el David que vagi de gira amb el Llibertí, si no està per la labor que s'hi posi el Julià que és un “ratu” guapot.
Ja em ve allò, la pota brama, em fa mal....pipí i al llit.

La Tafanera
del.icio.us
Nena, llegint tot això i pensant al mateix temps amb la penya immigrada, haig de dir.te que malgrat la mala sort, sort tens de la família en situacions així. Quan et trobes en un altre país, malalt o accidentat, sense ningú que et "mimi" i estigui pendent de tu, no et dic res...I aprofito per dir que necessito voluntaris amb temps per acompanyar persones immigrades malaltes, sense família per fer.los companyia.
Dolors, cuida't que et trobo a faltar.
Una forta abraçada,
Àngels
Àngels | 20-12-2008 - 03:09:43 GMT 1 #
Doncs no t'ho passes tant malamnt, rateta,que veig que t'ajuden força a la seva manera. Anims, bonica!
Rosa | 20-12-2008 - 07:29:19 GMT 1 #