DIARI D'UNA POTETA TRENCADA 5

Dimarts, 16 de desembre
Em llevo. Els homes marxen a treballar així que ningú no em podrà vigilar mentre em dutxo per tant em prohibeixen dutxar-me sola; bé, no em dutxaré allà ells si han de conviure gaires dies amb mi, “ jeje”.
Em quedo sola, obro l'ordinador, missatges al facebook que reconforten, amics nous, etc.
Baixa la mare i em porta cigrons de ca la cigronaire, ja tinc dinar. Faig una comanda al Caprabo per Internet...ui això m'agrada! ; trigo força, però demà em porten les coses, salvadaaaaaaa!!!. Baixa el pare a portar-me el diari, diu que és una excusa per veure’m. M'emociona. Junts mirem cadires de rodes per Internet i li busco preus de “scooters” perquè en vol un per més endavant, diu, però jo sé que si en trobem un de barat ja el farà servir ara. “Para ir a Barcelona”, diu.
Escric, escric i escric.
Tinc fred, em poso un calefactor al costat.
Torna el Pau i prepara els cigrons.Plat únic, diu; sí, li contesto.
Em tapo una mica i poso la poteta,que ja em fa la perla, sobre coixins. De passada, fullejo el diari.
Tarda sense coses a destacar, al vespre veig Hospital Central, això son Urgències , on vas a parar.
Llit, pota, guix....

La Tafanera
del.icio.us