DIARI D'UNA POTETA TRENCADA 3

Diumenge, 14 de desembre de 2008
Vull sortir, però les escales em fan mandra i el fred encara més.
Per fi tinc “cobrepotetes” de plàstic, però només ficar la poteta ja es trenca i l'hem d'apedaçar amb esparadrap.
Em dutxo asseguda en un tamboret del xinès i em sento com una iaia (tot arribarà); ara més que mai penso que cal posar un plat de dutxa en lloc de la banyera. Neta i polida em sento fins i tot millor persona.
Fan dinar, dinem i a la tarda jeure. Ui, sembla que em ve de gust xocolata desfeta. Vaaaaaaaaaa !! i en fem. Berenem els meus tres homes i jo xocolata desfeta com una família felisssssss
Ordinador, facebook, sort que em distreu, tele i a dormir...ja tenim un altre dia passat.

La Tafanera
del.icio.us