Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

LA CRAWFORD I JO...
NI MILLOR NI PITJOR... DIFERENT.

Estimats lectors i lectores, si, és certa la xafarderia que corre sobre la Cindy Crawwfort i jo.
Aquesta famosa model, i jo, famosa escriptora, encara que de pacotilla, compartim una hora al dia, ella no ho sap, tot s’ha de dir, però jo si que ho noto.
No penseu pas que siguem intimes amigues i ens trobem a fer el cafè al Canaletes, tot i que estic convençuda que ella faria el que fos per una estona de mena conversa de cafè amb mi, encara que fos en català.
Cada dia a mitja tarda, aproximadament, després de jeure com una vacassa al sofà i de seguir el capítol corresponent de laberint d’ombres. (que per cert, es va acabar i estic desolada)
Després de dubtar de si el Salvador està curat i per fi és bo, (perquè... que està un rat bo ja ho sabem des del primer capítol) després d’intentar indagar qui fa xantatge a qui, de qui és el fill que espera sotana o mengana, i esperar fins el darrer moment que la Mercè sortís del coma (al cel, sia i deu l’hagi perdonat...).
Faig un alto i deixo aquestes greus preocupacions de banda per dedicar-me a esculpir-me un cos Danone (en el meu cas de litre).
Si fa un temps pensava que cal estar contenta amb una mateixa, ara... ho segueixo pensant.
Per aquesta raó, he sotmès al meu cos (capriciós de mena) a una disciplina alimentaria i física que fa que les coses es facin com jo mano i no com mana el cos.
Només cal aplicar una senzilla formula: JO = CERVELL,, El COS = a carn.
Estareu d’acord amb mi que el nostre cos és com un animaló, fa el que li deixem fer.
Què avui menges 10 croissants de nata, demà te'n demanarà 11, i així successivament, com la canalla.
Conscient d’aquest poder del cos, però més conscient del poder de la ment, m’he proposat guanyar la batalla i ser ja qui mani.
El jo intel•lecte, el jo racional sobre l’animal (excepte en ocasions en què em dedico a fer l’animal i a seguir els meus instints més baixos, és a dir, de melic avall)
Potser m’haureu vist caminant com escaldada, i amb moviments una mica lents.
No, no faig Tai-chi, és que estic cosida a agulletes.
El meu sistema d’enduriment de pits, cul, i cuixes (la cara ja li tinc de dura) , consisteix en fer una hora de gimnàstica al dia davant del televisor amb un wideo de la Crawfort. Imagineu-vos el panorama.
Ella, fantàstica, amb un top que li fa joc amb el pantalonet curt les wambes, i amb la melena que el vent de la platja mou harmoniosament.
Jo, amb un xandall brut de pintura, de la darrera vegada que vaig estucar el menjador, i amb les sabatilles d’estar per casa. El cabell ni se’m mou, a casa no corre gens d’aire.
Els seus aparells de gimnàstica son homologats i les peses adequades.
Les meves peses, son llaunes de tomàquet de quilo o en ocasions dos tetrabrics de llet, segons el dia i la nevera.
Ella, es manté molt digne des el primer moment i no esbufega ni diu paraulotes, sembla que floti quan fa abdominals.
Jo, deixo anar l’aire, per la boca, i a la vegada deixo anar una sèrie de tacos que no diria mai davant dels meus fills.
Ella no sua, tot i que beu molta aigua i s’aixuga amb una suau tovallola de rus americà, segurament amb les seves inicials brodades per algun crac de la passarel•la.
Jo, suo com una condemnada i bec aigua, però m’aixugo amb el drap de cuina que tinc més a mà.
Al final, però, la diferencia no és tan gran, ja que per sort, la musculatura respon igual a una llauna de tomàquet que a una pesa homologada.
El cos, no direm marques, ja és a punt per l’estiu, per tant, us abandono fins al setembre, me’n vaig a la platja a lluir tanga de lleopard (el regalaven amb el wideo de la Crawfort, és una mica hortera, però resulta. De fet el cap de setmana passat vaig fer una prova i.... Més d’un alemany panxut, addicte a la sangria i la paellador, em va mirar amb ulls de llàstima tot pensant.... Pobre anorèxica!

Treballeu per vosaltres, doneu-vos algun gust, però penseu que la ment ho pot tot.
Jo, fins i tot em miro al mirall i em veig resultona... no us diré més.