Coses meves, coses Lef
Pensaments, anècdotes, situacions divertides.....

El senyor Perramon i la tos

Dimecres 24/10/07
21.00 hores
Teatre Romea
Galliner

Entro al bar i compro caramels per a la raspera de coll.
Ja els tinc, ja estic salvada, no cal patir.
L’entrada m’ha sortir regalada amb el carnet del TR3C, un gran invent.

Comença l’obra i…comença la tos (no la meva, jo porto caramels).

Atacs de tos pertot arreu, platea, amfiteatre, galliner…
Tos seca, tos de gos, tos bitonal, tos central, tos emetitzant, tos productiva, tos trigèmina, tos aneurismàtica i alguna tos ferina (no sóc metge, tinc diccionari).

Els actors, professionals i genials com són, segueixen amb el seu paper impertorbables.
Jo, amb ganes de cridar: “Al bar venen caramels per a la tos!!”

Si esteu malalts no aneu al teatre, si teniu tos mediqueu-vos, si teniu raspera teatral compreu caramels, aigua o pegats Sor Virgínia…

Amb les ofertes, una entrada al teatre et pot sortir tirada de preu….amb la diferència es poden comprar caramels, xarops o pastilletes per avorrir.

Si us plau, un respecte…sobretot als actors.

Marga-lef

TATI

Realment ahir em vas arribar al cor…..
De fet , quan escoltava al Xavier Bosch, ja sentia la teva veu, la teva energia, el teu sentit de l’humor, i estic contenta de veure que ho mantens, a costa del que tu ja sabràs, se que no es fàcil.

Les meves exploracions mamaries de cada any m’acollonen, “vostè te uns pits problemàtics” em van dir la darrera vegada….sabia que els meus pits eren moltes coses, però problemàtics?

Vaja de moment només son problemàtics , ja m’està bé, però passo por i pànic cada cop que em faig una mamografia, inclús he plorat com una magdalena al sortir del metge i dir-me que tot està bé.

La darrera vegada, plorava tant que el meu marit no es creia que no tenia res….al final li vaig demanar que em deixes al carrer i vaig anar voltant com una anima en pena plorant pels descosits….
Després, unes canyes i unes tapes van fer de fi de festa.

Ahir vaig estar contenta de veure la teva cara que tantes vegades he imaginat a la radio. Ets guapa i el més important ho ets del tot, per dins i per fora.

A casa, som professionals del càncer, la meva mare ha superat ja dos quimios, la darrera duríssima, quan es va quedar calba, la meva germana i jo ens viàrem rapar molt per solidaritzar-nos, en conya….no volia sortir de casa fins que la varem portar a la platja, a menjar paella a estar junts en definitiva.

Valentia seria la paraula adequada per definir el que em vas transmetre ahir. Potser per collons, però mira val més això que res.

La meva mare ara es preocupa del colesterol, fixa’t tu quina tonteria.

Un petó molt fort.