L’HOME MALALT

Estudis realitzats a ciutats hospitalàries conegudes, han arribat a la conclusió que l’home malalt no existeix, més aviat, per descriure’l hauríem de parlar de l’home moribund o terminal. L’home, senyores i senyors, no està mai malalt. L’home quan té una malaltia comuna (comuna a tots els mortals, s’entén) del tipus “res de l’altre món” com un refredat, una grip o una punxada al baix ventre, no està malalt, es mor directament.L’home malalt acostuma a gemegar, a tossir, a rebufar, a fer sorolls variats, a roncar, a estossegar, a remugar, a rondinar i a lamentar-se tristament de la seva mala sort.Cal dir, però, que tot això no ho fa mai al llit, sempre està al sofà, embolicat amb un cobrellit que li arrossega per terra amb les sabates posades, el televisor engegat i a poder ser veient algun programa de futbol.I en casos molt terminals s’atrevirà a beure cervesa o whisky, al·legant que pel temps de vida que li queda, tant se li en dona i, a més, és l'única cosa que li passa i li ve de gust. L’home malalt no va mai al metge, segons ell, ja sap perfectament el que té i assegura que no li cal cap altre home per dir-li allò que ell ja sap (que té els dies comptats).L’home malalt accedeix a engolir alguna Aspirina o xarop només per no sentir a la dona, la mare o l’amiga que té cura d’ell, però no perquè cregui que li pot anar bé, ja que està convençut que d’aquí a poques hores serà un cadàver tirat al sofà.L’home malalt imagina malalties que encara no s’han descobert i es veu als diaris omplint la pàgina de ciència amb els seu cas del tot estrany amb fotografies a tot color.L’home malalt arriba a fer la vida tan impossible a la seva dona que aquesta només desitja que millori per poder-li demanar el divorci. Els fills de l’home malalt es disputen l’herència les primeres vegades que el veuen agonitzar, però amb el temps ja no li fan ni cas, aprofiten l’avinentesa per fotre-li les claus del cotxe i anar amb la noia a un descampat a fer manetes sense perill de rebre una bronca.L’home malalt si és fumador segueix fumant i tossint com si res, creu que una mica de tabac no agreujarà més el seu mal, però en canvi l’ajudarà a passar les seves darreres hores en aquest món.Un bon sistema per acollonir un home malalt o moribund serà portar-lo a urgències a l’hospital, on després de fer-li mil i una prova no li queden ganes de fer més la víctima (en cas que fos comèdia el que feia). I en el cas fatídic que fos veritat que està molt malament, quin millor lloc que un hospital equipat amb tot tipus d’invents per analitzar, extirpar i medicar qualsevol malaltia comuna o no, per portar-hi a un home malalt o terminal?

PRESENTACIÓ LLIBRE COSES MEVES, COSES LEF… 11 DE MAIG de 2007 La veritat és que jo anava ben refiada que enredant algú mediàtic per presentar el meu llibre… no hauria de dir ni mu… Ho he intentat, però els mediatics no estan al meu abast.... Un mediàtic et treu sempre d’un apuro, ja sigui una presentació, inauguració, recepció, dissertació, tramitació o qualsevol cosa acabada en ció. Però no!No en conec cap....I als qui he demanat aixili no m’han fet ni punyeter cas..... Deixant els mediàtics a part, de tota manera sempre apareix l’ il·luminat o il·luminada de torn que et diu: “Home, tu hauràs de dir algunes paraules...no?” I et mira amb cara de retreure’t alguna cosa per fer-te sentir culpable. I una pensa entre si (que vol dir per dins...): “No n’hi ha prou amb escriure un llibre?” “Cal presentar-lo també?” I el més important: “Com es presenta un llibre?” “I en què consisteix una presentació?” I el típic... d’on venim, on anem i qui som, que són preguntes que sempre queda bé fer-se per semblar mínimament intel·ligent. De petita em van ensenyar que el que no saps, ho has de preguntar o buscar al diccionari… I primer, ho he preguntat, però ningú m’ha donat la solució, per tant, he anat a parar al diccionari, no qualsevol diccionari, el més gruixut que he trobat, no fos cas. I és clar, ja sabeu com són els diccionaris a vegades…molt seus! He buscat: presentar, llibre i autor…I mireu... Presentar: posar alguna cosa davant d’ algú perquè la prengui, la vegi, l’examini. Fer conèixer alguna cosa. Mostrar, exhibir, deixar veure… Per tant, acció d’ensenyar el llibre. Autor: persona que és causa d’alguna cosa…Ostres tu, sona a tenir la culpa, quin yuyu!! I ja per rematar la feina he buscat llibre, i aquí ja m’he quedat de pedra. I pensar que hi ha gent que cobra per fer això!! Llibre: conjunt de fulls escrits o impresos posats en l’ordre en què han de ser llegits… Toma!! I afegeix un munt de tipus de llibre com ara: Llibre en blanc: a vegades el més útil... Llibre de família : magatzem de fills i d’ex... Llibre de navegació: el que llegeixes al creuer mentre esperes que et salvin... Llibre de reclamacions: com el seu nom indica per reclamar…al nostre país ens agrada més esbroncar directament i no els fem servir gaire… Llibre de text: amb molta lletra i força odiat per nens i joves principalment Llibret: llibre petit. Llibreta: la núvia del llibret. Llibreta d’estalvi: l’única llibreta que fa més servei plena que buida. Llibret de llom: llibre farcit de pernil i formatge entre els seus fulls i recobert d’una capa d’ou i farina de galeta. Amb aquest garbuix d’idees al cap…i ja per concretar podem dir que el meu és un llibre,no farcit de pernil i formatge, però sí d’anècdotes i coses viscudes i pensades. Hi trobareu: Opinions meves i només meves.Coses de dones i potser d’algun home.Coses alegres principalment. Coses vistes i explicades. Coses viscudes.Coses que em fan emprenyar. Coses que cal denunciar.Records, nostàlgia, tristesa...Però principalment conté les meves ganes de compartir i riure que ,en definitiva, és el que m’agrada fer.En resum: Coses meves, coses lef A part de les dedicatòries que hi ha en el llibre, jo el vull dedicar a les dones. -A les dones que, ens ho creiem o no, som el puntal de la família. -A les dones que podem fer diferents coses a la vegada. -A les dones que són maltractades i se’n surten i a les que no han pogut. -A les dones que s’han guanyat a pols un lloc digne a la societat. -A les dones que malgrat tot tenen l’autoestima molt alta i a les que no. -A totes les dones que dia a dia fan possible que ser dona sigui més fàcil. -Als homes que estan al costat d’aquestes dones, ni per sobre ni per sota.